Cercle d'estudis sobiranistes

Cultura, història y més sobre Catalunya

Categoría: Cultura

Trucs per estalviar en compres en línea

Hola amics, avui vull fer un post una mica diferent. Com haureu vist pels meus post de llocs, m’encanta viatjar i no és una afició barata. Per això he investigat molt per trobar diferents trucs per estalviar.

Vull compartir amb vosaltres avui un dels meus descobriments més recents: els codis descompte. És una cosa que açí a Espanya no s’usa molt, o almenys els meus coneguts no el fan servir, però la meva germana, que està vivint a Chicago els va descobrir i em va parlar d’ells.

Hi ha diferents formes d’aconseguir aquests codis descompte, però la més senzilla i per mi la més efectiva és a través del web. Ja fa un temps que faig gairebé totes les meves compres a través d’Internet, ja que em sembla la forma més còmoda i que més em permet estalviar.

Bé, doncs us explico el meu principal truc per estalviar, i no és altre que fer servir la pàgina web MasCupon. Aquesta web ofereix codis i ofertes per a la majoria de botigues conegudes que fem servir gairebé cada dia com Amazon, Assos, El Corte Inglés, Vueling …

MasCupon

Utilitzar aquests codis descompte a MasCupon és molt senzill. Però us explicaré la meva última experiència perquè ho tingueu més clar. Aquest Nadal la meva germana no podia venir a casa, així que vaig decidir anar a veure-la a Chicago, però com els Estats Units és una destinació molt sol·licitada per Nadal, vam decidir trobar-nos a Mèxic.

Un cop decidit el pla, no sabíem què fer a Mèxic, així que investigant a Internet vaig trobar un resort prop de Cancún que es diu Xcaret. És una espècie de parc temàtic dedicat a la història antiga de Mèxic, així que ens vam decidir per visitar-lo.

Buscant a la web mexicana de MasCupon vaig trobar codis descompte per Xcaret i no vaig dubtar a utilitzar-los. És molt fàcil, només has de buscar l’oferta que més et convingui, la qual nosaltres ferem servir era del 15% en les estades de 2 adults. Copiar el codi que apareix en el cupó i enganxar-lo a la botiga a l’hora de pagar la reserva. Veuràs com el preu baixa fàcilment.

Xcaret

El viatge va ser perfecte, perquè com ja sabeu per altres post m’encanta la cultura, i en aquest resort vam poder conèixer molt més a fons la cultura Maia, que és una cosa que sempre m’ha atret. Us recomano tant Xcaret com els seus descomptes en MasCupon.

Però com us deia abans, hi ha una gran quantitat de codis descomptes per a moda, viatges, oci, maquillatge … jo el faig servir gairebé cada dia i trobo veritables gangues, així que us convido a provar-ho i que em compteu les vostres experiències en els comentaris d’aquest article.

Si necessiteu alguna ajuda o consell per utilitzar els codis o per realitzar compres a Internet, no dubteu a posar-vos en contacte amb mi. Estaré encantada d’ajudar-vos.

A partir del proper post, tornem a la cultura de Catalunya, però avui havia de compartir aquest truc amb vosaltres perquè em sembla molt interessant”

La història de Catalunya desde la seva fundació

Avui, en el segon post d’aquest blog vull parlar-vos de la història de Catalunya. Una història plena de tradicions i que es remunta a molts segles enrere, el que ens fa adonar-nos de la rica tradició del nostre país.

Història i llegenda conflueixen en el naixement de Catalunya, ja que l’origen de la història de Catalunya entronca amb un personatge real, adornat amb característiques èpiques: Guifré el Pelós. A aquest noble de reconegut valor en la batalla es vincula la tradició del naixement de les quatre barres, marcades amb els seus dits i la seva pròpia sang damunt del seu escut daurat. A la seva mort, l’any 897, va ser el primer comte que va traspassar hereditàriament les seves possessions a la Marca Hispànica, es va deslligar dels reis francs i va donar així origen a la casa comtal de Barcelona. La Marca Hispànica havia estat creada per l’imperi Carolingi a manera de frontera que delimitava els territoris dominats per cristians o musulmans.

La història de Catalunya: La corona d’Aragó

El llinatge de Guifré el Pelós va ser l’embrió de la corona d’Aragó, en unir el seu destí al regne aragonès en virtut dels problemes dinàstics que patia aquesta monarquia. Va succeir que el sobirà Alfons el Batallador va morir sense descendència directa i va llegar el seu regne a les ordres militars. El testament no es va fer efectiu i el va succeir el seu germà Ramir II el Monjo. Però aquest tampoc tenia fills mascles, de manera que, per assegurar la continuïtat, va prometre a la seva filla Peronella amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, quan aquesta comptava només amb un any d’edat. L’enllaç va haver d’esperar 13 anys, ja que l’Església només permetia el casament quan la dona tenia com a mínim 14 anys. Va ser Alfons II, fill de Ramon Berenguer IV d’Aragó i Peronella, qui va assumir tots els títols i la dignitat real en 1164, després de la mort del seu pare i l’abdicació de la seva mare. De fet, amb ell comença el que en la historiografia es defineix com a corona d’Aragó, la unió del regne i la casa comtal de Barcelona.

La història de Catalunya: L’expansió per la Mediterrània

Amb els reis catalans, la corona va prosperar i es va expandir de manera que els seus territoris abraçaven Mallorca, València, Sicília, Còrsega, Sardenya i Nàpols. La corona d’Aragó es va convertir així en un imperi militar i comercial a la Mediterrània d’importància vital. Especial preeminència en aquest esdevenir va tenir el rei Jaume I el Conqueridor, exemple del creixement del poder i desenvolupament de la corona en detriment dels regnes àrabs. És remarcable que els nous territoris agregats, com València, van mantenir furs propis. Al segle XIII Catalunya va tenir una de les millors infanteries del món, els almogàvers, que fins i tot van ser contractats per combatre el turc a Constantinoble, on van fer sentir el seu crit de batalla: “”Desperta ferro!””.

Sota els reis de la casa comtal es va redactar el Llibre del consolat de mar i es van crear companyies marines catalanoaragonesas, que van permetre la conquesta dels ducats d’Atenes i Neopàtria el 1380. La casa de Barcelona es va extingir amb la mort de Martí l’Humà, en 1410, i va passar el ceptre a la dinastia Trastàmara en la persona de Fernando. El seu matrimoni amb la reina Isabel va donar com a resultat la unió dels regnes d’Aragó i Castella.

La història de Catalunya: La derrota de 1714

Després dels Reis Catòlics, la dinastia dels Àustries va mantenir una relació complexa amb el Principat. Tot i que es van respectar institucions pròpies, les diferències amb la corona eren greus a causa dels recursos reclamats pels monarques per a les seves empreses militars. Les desavinences van tenir la seva màxima expressió en 1640, en el marc de la guerra europea dels Trenta Anys, quan la guerra dels Segadors va enfrontar francesos i castellans en terra catalana. La conflagració va acabar amb la pau dels Pirineus, per la qual El Rosselló i part de la Cerdanya passaven a ser francesos i se separaven de Catalunya.

Després de la mort de Carles II sense descendència, Felip V, de la dinastia borbònica, va ocupar el tron d’Espanya. En 1701 va jurar les Constitucions, però l’existència d’un altre pretendent, Carles d’Àustria, va desembocar en la guerra de Successió. Catalunya va prendre partit pels austriacistes, però el 1714 es va produir la caiguda de Barcelona i les ciutats que no van donar suport als Borbons van ser tractades durament. En 1716, el decret de Nova Planta va abolir les institucions pròpies, no així el dret civil català.

La història de Catalunya: Ressorgeix el catalanisme

Durant les guerres napoleòniques, Catalunya va ser temporalment segregada per Bonaparte. En l’últim terç del segle XIX es va produir un gran ressorgiment del catalanisme en tots els aspectes. En política, el resultat va ser la Mancomunitat, la unió de les diputacions com a institució que representava a Catalunya. La seva existència va ser curta, ja que l’any 1923 va ser abolida per la dictadura de Primo de Rivera. La situació va canviar radicalment amb la República i el 1932 va ser restaurada la Generalitat i es va aprovar l’Estatut d’Autonomia. La guerra civil de 1936-1939 i la victòria franquista van comportar una llarga dictadura, en la qual van ser proscrits els signes d’identitat i les institucions catalanes. La democràcia va portar de nou la Generalitat, restablerta el 1977 amb Josep Tarradellas com a president. Dos anys després, Catalunya tenia de nou un Estatut d’Autonomia. La vigència de l’Estatut va coincidir amb una de les èpoques de major desenvolupament econòmic i social de Catalunya, i 25 anys després es va considerar que havia arribat el moment de posar al dia la norma bàsica que regia el país. Després d’un complex procés de revisió i tramitació, el nou Estatut va ser aprovat en referèndum a l’any 2006.

Fins açí arriba el post d’avui sobre la història de Catalunya un relat ampli i interessant que espero que us hagi agradat. Podeu deixar les vostres impressions en els comen”

La cultura catalana: evolució i referents

La cultura catalana ha desenvolupat, en el transcurs dels segles, una identitat singular i universal. El tarannà innovador, la creativitat, la capacitat d’absorció de les diverses influències i els valors de convivència i tolerància han forjat una cultura que és nacional i cosmopolita alhora. Els nous corrents d’art i de pensament penetren tradicionalment amb força a Catalunya gràcies a la situació geogràfica del país, oberta als països de la Mediterrània i d’Europa, i gràcies també a l’atracció i l’esperit pioner que genera Barcelona.

Les lletres catalanes exemplifiquen aquesta vocació nacional i universal. Ramon Llull, Ramon Muntaner i Joanot Martorell van fer aportacions valuoses a la consolidació de la llengua catalana i de la literatura medieval europea. Jacint Verdaguer, Víctor Català i Joan Maragall, en diferents gèneres, van contribuir decisivament a l’etapa de renaixement cultural del segle XIX. El segle XX va ser molt prolífic en talents que encara tenen una àmplia difusió internacional: des de Salvador Espriu i Josep Pla fins a Josep Carner, Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo, Pere Calders, Jesús Moncada, Pere Gimferrer, Baltasar Porcel, Quim Monzó, Miquel de Palol o Miquel Martí i Pol.

Castellers

Catalunya ha estat des de sempre una cruïlla de cultures i influències. Abans de la consolidació del català i la resta de llengües llatines, al territori els cristians escrivien en llatí, els musulmans, en àrab i els jueus, en hebreu. L’actual bilingüisme queda reflectit en la quantitat de notables escriptors catalans en llengua castellana, com ara Eduardo Mendoza, Juan Marsé, Manuel Vázquez Montalbán, Javier Cercas, Enrique Vila-Matas o Carlos Ruiz Zafón.

Igualment, Catalunya i la cultura catalana han estat pioneres en les arts escèniques. Àngel Guimerà (nascut a Santa Cruz de Tenerife) va aportar reconeixement internacional a la tradició teatral catalana. També destaquen altres autors com Josep Maria de Sagarra o Santiago Rusiñol. El Teatre Nacional de Catalunya, inaugurat el 1997, fa justícia a aquesta tradició de dramaturgs, actors i directors, i s’afegeix al conjunt de recintes culturals simbòlics i històrics com el Liceu, una de les seus operístiques més importants de tot Europa.

La pintura i l’arquitectura també formen part de la identitat catalana. El modernisme arquitectònic d’Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Lluís Domènech i Montaner és en l’actualitat un dels principals atractius turístics, com ho són també les obres d’arquitectes contemporanis com Josep Lluís Sert, José Antonio Coderch de Sentmenat, Richard Meiers, Jean Nouvel, Norman Foster, Ricard Miralles / Benedetta Tagliabue, Ricardo Bofill, Rafael Moneo, Santiago Calatrava … la incorporació dels corrents més avançades en arquitectura i disseny, de la mà de reconeguts arquitectes o de joves professionals, va fer de Barcelona el paradigma de la modernitat i la capital del disseny.

El retratista Ramon Casas i el modernista Isidre Nonell van ser precursors de la gran contribució catalana a les avantguardes pictòriques mundials, amb talents rellevants com els surrealistes Salvador Dalí i Joan Miró, l’informalista Antoni Tàpies o l’expressionista Joan Hernández Pijoan. Catalunya, terra d’acollida, va influenciar decisivament a genis com Pablo Ruiz Picasso, que va passar una etapa de formació a Barcelona, ciutat que avui acull un dels museus més primordials de l’obra del pintor malagueny. El Picasso, juntament amb el de la Fundació Gala-Dalí a Figueres, es compta entre els museus més visitats de tot Catalunya. Barcelona té, a més, el museu més complet d’art romànic del món, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que conté nombrosos frescos, retaules i talles d’esglésies i ermites dels Pirineus.

El músic Pau Casals, el tenor Josep Carreras, la soprano Montserrat Caballé, la pianista Alícia de Larrocha, el científic Joan Oró, els metges Antoni Puigvert, Josep Trueta, Ignasi Barraquer, Valentí Fuster o Joan Massagué o genis d’altres àmbits com el pallasso Charlie Rivel han donat fama a la cultura catalana. La creativitat i la capacitat d’innovació segueixen sent prioritats en els artistes del moment, ja sigui en les coreografies de dansa contemporània de Cesc Gelabert, el teatre de la Fura dels Baus o els muntatges escènics de Calixto Bieito, d’origen burgalès.

Els corrents més modernes conviuen en harmonia amb les tradicions més arrelades, alguna de les quals, com la Patum de Berga, ha estat declarada patrimoni immaterial per la UNESCO. Les festes populars són un bon reflex de com els pobles de Catalunya han conservat el seu patrimoni cultural: mai falten les sardanes i s’han perfeccionat fins a límits que semblaven inversemblants activitats com els castells o torres humanes, una tradició de les comarques de Tarragona que també ha arrelat en altres punts del territori.

He pensat que per començar aquest blog no hi ha res millor com posar en context del que estem parlant, en aquest cas la cultura catala. Espero que us hagi agradat i us espero en els següents posts.