En la interessant entrevista publicada per l'AVUI, Jordi Pujol deia que ja no es podia esperar res més de l'Estat espanyol, un diagnòstic que comença a ser compartit per l'àmplia majoria de catalans preocupats pel país. La sorpresa venia poc després, quan el president recomanava com a solució construir Catalunya, enfortir-la, abans de pensar en un referèndum per la independència.

Quedi clar que la manifestació la fem per a nosaltres. Hi ha molta gent, i quan dic molta vull dir molta, que està descontenta amb les limitacions que Espanya imposa al futur de Catalunya i que, en conseqüència, també està descontenta amb la manera com marxen les coses de portes endins de casa nostra.

El dia de les eleccions europees José Luis Rodríguez Zapatero va fer unes declaracions que havien de ser convencionals: festa de la democràcia i anem tots a votar, per entendre'ns, però hi va afegir un matís. Va dir que esperava que s'hi votés molt, a Espanya, per demostrar que "a Europa, som els millors".

Hillary Clinton, aquesta dona notable, ha dit que la diplomàcia americana exercirà a partir d'ara un smart power, un poder que no és ni massa suau (que seria inoperant) ni massa fort (que fóra prepotent). L'expressió és molt atractiva, perquè aquesta mena d'actitud projecta el poder de la intel·ligència, i poder sempre és força.