Una de les mancances de no tenir Estat és la tímida recança catalana vers els herois, aquells homes i dones justos, com Ermengol Passola, que sota una dictadura genocida van tenir el tremp de dir no quan tants d'altres deien sí.

La propera sentència (STC) del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) fixarà definitivament què cap i què no a la Constitució espanyola (CE) segons el PP-PSOE, què és autonomia en el present règim.

Advertia Hayek que quan l'Estat controla la vida econòmica és possible seguir una política de despietada discriminació contra les minories nacionals mitjançant instruments de política econòmica, sense infringir mai la lletra de protecció estatutària dels seus drets.

Des de fa molt de temps (i ara també), des de diversos sectors de la política es desacredita verbalment la radicalitat o el radicalisme. I aquest descrèdit acostuma a tenir sempre un objectiu: desacreditar el sobiranisme.

L'eslògan fets i no paraules és un dels pitjors que s'han fet mai per portar algú a guanyar unes eleccions, però és un lema ple de veritat. Un servidor és un professional de les paraules, en efecte, però ja fa temps que em va arribar el remordiment de consciència que hores d'ara ja s'hauria d'haver escampat més o menys arreu: més fets.