Més a prop de Caracas que d’Europa, la paròdia de tribunal que és el Constitucional espanyol no ha estat capaç en més de tres anys de dictar sentència contra l’Estatut.

La nova no-decisió del TC sobre la cinquena proposta de sentència sobre l’Estatut (i ja portem 3 anys i 9 mesos) evidencia un nou fracàs d’aquest tribunal caducat i deslegitimat. És quasi impossible prendre’s seriosament aquesta institució. Què ens pot deparar el futur?

L'Enric Vila i jo estem preparant un llibre de converses. Heus ací el segon extracte de la xerrada que vam mantenir amb motiu dels referèndums sobre la independència de Catalunya:

Enric Vila: Però qui defineix la idea d'excel·lència? No és el mateix organitzar un referèndum a Osona que a Sant Cugat. O sí?

Assolir la independència de Catalunya requereix la majoria social, política i electoral, com qualsevol projecte públic en democràcia. Mai no hem votat pertànyer a Espanya, i fins ara només les eleccions permeten votar candidatures de partits que amb més o menys intensitat o credibilitat s'hi refereixen, però difícilment un vot a una candidatura pot prendre's per ell mateix com a unívocament partidari o contrari: la gent vota els partits per una multitud de raons, no necessàriament ni principalment per assolir la independència o impedir-la.

"No puc acceptar la regla que no hem de jutjar el papa i el rei com jutgem els altres homes, amb una presumpció favorable a la possibilitat que no hagin actuat malament. La presumpció correcta és la contrària, desfavorable als poderosos, i més forta com més fort sigui el seu poder...