
Article publicat a El diari Avui el dia 11 de juliol de 2009:
El 9 de novembre de 2008 publicava en aquest diari: “La present crisi donarà als ministres espanyols noves oportunitats per escanyar Catalunya i fer mal als interessos dels catalans, de totes les classes socials. Ja ha començat un nou assalt, treure les caixes d’estalvis de l’àmbit regulador de la Generalitat i fusionar caixes entre autonomies, és a dir, que els espanyols es quedin amb les caixes catalanes.” Vuit mesos després, ja tenen l’instrument legal, aprovat inicialment pel govern espanyol del PSOE per decret llei, i definitivament pel Congrés espanyol el 8 de juliol passat, amb els vots dels diputats del PSOE i del PP, inclosos en ambdós casos els que han estat elegits a Catalunya. D’ara endavant són el Banc d’Espanya i el govern espanyol qui poden obligar les caixes catalanes, vulguin o no, a fusionar-se amb caixes espanyoles, sense que ni les mateixes caixes ni el govern català tinguin cap mena de capacitat de decisió. També poden nomenar membres als seus consells d’administració, prendre el control de la direcció, i cessar i nomenar qui els plagui. No admeten, però, cap mena de fusió amb caixes d’altres Estats de la Unió Europea ni de la resta del món, només amb les espanyoles.
Escrit per: López Tena Alfons
JurÃdic / Institucional
20-06-2008
Hora de decidir Per Salvador Cot.
En aquest moment del règim autonòmic, és clar que el catalanisme polític no té capacitat ni possibilitats de dur endavant ni tan sols una part del seu programa polític. Augmentar substancialment el nivell d'autogovern és incompatible amb la voluntat dels dos grans partits espanyols que, per si fos poc, fan servir –a conveniència– les estructures jurídiques i polítiques de l'estat que controlen i dirigeixen. Això és un fet.
JurÃdic / Institucional
20-06-2008
L'Espanya inviable Per Vicent Sanchis.
Coincidint amb el naufragi del catalanisme polític -que braceja contra la mar al govern i a l'oposició- diuen les enquestes que el sentiment sobiranista ha pres més volada que mai a Catalunya. Aquesta només és una bona notícia a mitges. Els que ara es proclamen als sondejos partidaris d'un Estat català o de reformar de manera profunda els lligams amb Espanya ho fan exclusivament moguts pels enganys i les humiliacions que perpetren els partits o la mateixa societat espanyols.
JurÃdic / Institucional
21-06-2008
El pacte trencat Per Jordi Porta.
La sequera, les inesperades pluges de les darreres setmanes i la concentració dels partits polítics catalans en els seus propis i importants congressos interns poden deixar en un segon pla l'atenció ciutadana respecte a l'aplicació de l'Estatut de Catalunya i la propera i anunciada sentència del Tribunal Constitucional.
JurÃdic / Institucional
03-06-2008
És possible establir una acomodació polÃtica de les nacions minorità ries dels estats plurinacionals a través d’acords federals? En els moments actuals, la pregunta del títol no presenta una resposta clara. És fàcil adduir raons, a favor o en contra, de caràcter més o menys teòric o general, per fixar una resposta ràpida a aquesta qüestió. Però per tal d’oferir respostes raonades, resulta convenient considerar, d’una banda, les aportacions de les teories de la democràcia actuals en contextos de pluralisme nacional, i, de l’altra, les conclusions de les experiències pràctiques que ens ofereixen les anàlisis de la política comparada.
Encara que sigui a compte de repetir-me vull recalcar diverses idees que he perfilat en aquestes pàgines en el curs dels darrers anys al voltant del referèndum de sobirania i que em sembla que confirma l'estudi de la UOC sobre llengua i identitat a Catalunya el 2008 publicat fa quinze dies. Segons aquesta enquesta entre un 52% i un 62% dels catalans votarien que sí en un referèndum d'independència, tenint present que hi participarien més d'un 50% del cens electoral, requisit demanat per les instàncies europees (Consell d'Europa i Unió Europea) per legitimar aquesta mena de consultes.

147 milions aportava Barcelona a l'Estat i en rebia a canvi 16 el 1900, mentre que Madrid n'aportava 112 i en rebia 166
Graell en els pressupostos de 1900: Madrid paga a l´Estat 112 milions i rep en despesa pública 166 milions, Barcelona aporta 147 milions i en rep 16.

Estudi d'opinió...
JurÃdic / Institucional
Dictamen jurÃdic del Referèndum d'iniciativa popular sobre la independència de Catalunya
Veure'n +