La fundació sobiranista ha presentat avui, dimarts, les Bases de la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum que demà, dimecres 23 de gener, lliurarà a Artur Mas, Josep Lluís Carod Rovira i Joan Puigcercós.

La fundació sobiranista ha presentat avui, dimarts, les Bases de la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum que demà, dimecres 23 de gener, lliurarà a Artur Mas, Josep Lluís Carod Rovira i Joan Puigcercós.  El Cercle d’Estudis Sobiranistes proposa establir canals jurídics de concreció i d’expressió del dret a decidir per tal que la ciutadania pugui prendre les decisions fonamentals de la seva comunitat, tot desplegant els articles 29 i 122 de l’Estatut de Catalunya que atorguen competències exclusives a la Generalitat per organitzar consultes populars i als ciutadans per promoure-les. En aquest sentit, cap dels dos articles, en aquelles parts que al·ludeix la futura Llei catalana de Consultes Populars, han estat recorreguts al Tribunal Constitucional pel PP. Així mateix, tots aquells aspectes recollits en aquest document de Bases són plenament constitucionals i estatutaris, i des d’un punt de vista legislatiu s’ha optat per la mínima innovació en relació amb la legislació vigent a Catalunya i a l’Estat espanyol a efectes de minimitzar les possibles ofensives polítiques.  Aquest document de 22 pàgines estableix, entre d’altres: la possibilitat que la convocatòria de la consulta pugui ser promoguda per iniciativa popular, un cop recollides les signatures dels ciutadans (entre 150.000 i 200.000 a criteri del Cercle) i validats certs aspectes tècnics, sense que el Parlament de Catalunya o el govern de la Generalitat en puguin impedir el desenvolupament la previsió i establiment de coincidència entre eleccions i referèndums amb l’objectiu d’estimular la participació ciutadana en ambdues consultes. la possibilitat que els referèndums siguin vinculants en la majoria dels casos per tal de generar credibilitat en el procés a ulls dels votants, així com de sotmetre aquest caràcter decisori a un mínim de participació del 50% del cens electoral. que l’abast de les matèries que puguin ser objecte de referèndum inclouen tant les competències assumides per la Generalitat com les matèries que són competència de l’Estat o d’altres institucions multinacionals, però respecte les quals la Generalitat pot presentar proposicions de llei i/o propostes, per si mateixa o mitjançant l’Estat. 

que no es modifiqui la condició d’elector que podria participar en els esmentats referèndums, perquè la Constitució no ho permet, i per tant, que siguin aquells que tenen la condició política de català.