Els promotors del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena i Hèctor López Bofill, el seu director, Roger Albinyana, i un dels seus col·laboradors i exsecretari general de Relacions Exteriors del govern, Albert Royo, s’han reunit aquest matí amb el president de la Generalitat de Catalunya, M.H. Pasqual Maragall, per presentar-li el seu projecte i fer-lo avinent de la llista d’alguns dels col·laboradors/es que formen part de la fundació, ara ja constituïda legalment.

Els promotors del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena i Hèctor López Bofill, el seu director, Roger Albinyana, i un dels seus col·laboradors i exsecretari general de Relacions Exteriors del govern, Albert Royo, s’han reunit aquest matí amb el president de la Generalitat de Catalunya, M.H. Pasqual Maragall, per presentar-li el seu projecte i fer-lo avinent de la llista d’alguns dels col·laboradors/es que formen part de la fundació, ara ja constituïda legalment. En el transcurs de la reunió el president Pasqual Maragall ha donat la benvinguda al projecte del Cercle d’Estudis Sobiranistes, ha desitjat molta sort als seus promotors i s’ha interessat particularment per la possibilitat que el Parlament de Catalunya reguli la convocatòria de consultes populars a través d’una llei pròpia. En efecte, els promotors del Cercle d’Estudis li han explicat la seva iniciativa més recent, després de les reunions mantingudes en les darreres setmanes, d’impulsar un debat sobre la Llei pròpia de consultes populars acollint-se als articles 29 i 122 del present Estatut d’Autonomia de Catalunya. Així mateix, el president Maragall s’ha interessat pels contactes i les relacions a nivell europeu que pugui mantenir el Cercle d’Estudis Sobiranistes a efectes de desenvolupar iniciatives conjuntes que li permetin impulsar els seus objectius. En aquest àmbit, s’han tractat els exemples d’Escòcia, Flandes i Gibraltar. Els promotors del Cercle d’Estudis li han explicat les dues línies amb què s’està treballant des del think-tank: d’una banda, l’anàlisi de les oportunitats perdudes per Catalunya pel fet de no ser Estat i de l’altra, el plantejament de la independència de la nació com un projecte real i les repercussions que això tindria en temes com per exemple la Unió Europea.