Subscriu-te al nostre butlletĂ­ RebrĂ s tot el que publiquem al minut
1868 persones ens donen suport

comunicat

Comunicat -

El CES presenta la segona part de l’estudi “Suport Social a la independència de Catalunya (1991-2008)” que fa un pas més en l’anàlisi detallada de 21 enquestes

Paraules clau: 02-03-2009

El president del CES Alfons López Tena, l’investigador del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) Marc Belzunces, i el director de la fundació i economista Roger Albinyana han presentat la segona part de l’estudi del Cercle d’Estudis Sobiranistes titulat “Suport Social a la independència de Catalunya (1991-2008) – perfils sociològics” que pots trobar-lo aquí.

Aquest estudi ha analitzat principalment 3 enquestes del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) –òrgan dependent de la Presidència del Govern espanyol-, així com 17 enquestes de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) –òrgan dependent de la UAB i la Diputació de Barcelona-. No s’inclouen les dades de l’enquesta de l’ICPS de 2008 perquè, per primer cop en divuit anys, ha eliminat la pregunta sobre la independència de Catalunya.

Aquest nou lliurament de l’estudi identifica les característiques sociològiques principals dels grups considerats de forma aïllada: independentista, unionista i indecís, així com n’estudia les diferències, les similituds i la seva evolució temporal. Les conclusions principals que es poden extreure de l’estudi són les següents (referir-se a l’estudi per tal d’ampliar aquestes valoracions):

  • Diap. 5 i 6 (naixement / origen dels pares) - L’independentista és una persona fonamentalment nascuda a Catalunya i de pares nascuts a Catalunya majoritàriament. L'unionista, per la seva banda, és una persona nascuda a Catalunya principalment, però amb una part molt significativa nascuda fora de Catalunya (Espanya) que està disminuint progressivament. Dels unionistes nascuts a Catalunya, els seus pares poden haver nascut tant a Catalunya com a fora de Catalunya. Actualment els unionistes de pares nascuts a Catalunya van abandonant lentament l'unionisme, augmentant-hi la segona generació d'immigració espanyola i resultant en un empat.

 

  • Diap. 7 (sexe) – Tant l’independentista com l’unionista són persones indistintament de gènere masculí o femení, tot i que s’observa una lleugera tendència superior de l’independentista a ser de gènere masculí i de l’unionista a ser de gènere femení.

 

  • Diap. 8 (llengua materna) – L’independentista parla majoritàriament català, tot i que està incorporant progressivament els castellanoparlants (2a generació immigració espanyola). L’unionista i l’indecís cada vegada més tenen menys catalanoparlants, i incorporen parlants d'altres llengües en major mesura que el perfil independentista (nova immigració).

 

  • Diap. 9 (edat) – L’independentista és més jove que l’unionista, tot i que el més jove de tots és l’indecís.

 

  • Diap. 10 (distribució territorial) – L’independentista se’n va a viure a ciutats petites, i en menor mesura, a ciutats més grans, mentre que l’unionista se’n va a viure a ciutats petites i grans indistintament.

 

  • Diap. 11 (classe social / ingressos) – L’independentista incorpora més classe mitjana, i té uns ingressos i un poder adquisitiu més elevats que l’unionista i l’indecís.

 

  • Diap. 12 (nivell d’estudis) – L’independentista té major nivell d’estudis que l’unionista i l’indecís.

 

  • Diap. 13 (ocupació) – L’independentista desenvolupa feines més qualificades, mentre que l’unionista es concentra més en feines menys qualificades, el col·lectiu de jubilats i el de les treballadores de la llar.

 

  • Diap. 14, 15, 16 i 17 (vot electoral) – De mitjana CiU domina entre l’independentista, el PSC entre l’unionista i l’abstenció entre l’indecís. Ara bé, s’observa en els darrers anys una tendència creixent, tant en l’opció independentista com unionista, a favor de l’abstenció electoral en detriment de CiU, PSC i ERC. L'unionista té un comportament abstencionista significativament superior al de l'independentista.

 

  • Diap. 18 (pertinença nacional) – L’independentista se sent més català que espanyol, tant català com espanyol i només català, mentre que l’unionista se sent majoritàriament tant català com espanyol.

 

  • Diap. 19, 20, 21, 22 i 23 (premsa escrita) – L’independentista llegeix la premsa escrita amb més freqüència que l’unionista i l’indecís. Tot i que el mitjà El Periódico de Catalunya continua essent el més llegit pels tres grups, està clar que perd lectors en relació a La Vanguardia. La premsa gratuïta irromp amb força en els grups indecís i unionista, i per sota dels altres dos mitjans (El Periódico i La Vanguardia) en el grup independentista. En els darrers anys, el lector independentista llegeix menys premsa comarcal i també llegeix menys els mitjans majoritaris (El Periódico de Catalunya i La Vanguardia), mentre que els mitjans Avui i El Punt conserven la seva quota de mercat entre els lectors independentistes.

 

  • Diap. 24 (televisió) – L’independentista mira televisió fonamentalment en llengua catalana, mentre que l’unionista i l’indecís miren més canals de televisió en llengua castellana. Tot i així, Televisió de Catalunya continua essent líder entre els tres grups.

Xifres que fan pensar

    147 milions aportava Barcelona a l'Estat i en rebia a canvi 16 el 1900, mentre que Madrid n'aportava 112 i en rebia 166

    Graell en els pressupostos de 1900: Madrid paga a l´Estat 112 milions i rep en despesa pública 166 milions, Barcelona aporta 147 milions i en rep 16.

Veure'n +

Troba'ns tamb矡...

youtube