"No puc acceptar la regla que no hem de jutjar el papa i el rei com jutgem els altres homes, amb una presumpció favorable a la possibilitat que no hagin actuat malament. La presumpció correcta és la contrària, desfavorable als poderosos, i més forta com més fort sigui el seu poder...

El poder tendeix a corrompre, i el poder absolut corromp absolutament. Els grans homes són gairebé sempre males persones, fins i tot quan exerceixen influència i no autoritat, i sobretot quan afegim el biaix o certesa de corrupció de la plena autoritat. No hi ha pitjor heretgia que creure que el càrrec santifica qui el té". Són ben conegudes aquestes paraules de Lord Acton, no tant el revers que un segle després va afegir-hi Nirad Chaudhuri, "la manca de poder corromp, la manca absoluta de poder corromp absolutament", però en tots dos casos és sempre convenient que l'anàlisi intel·lectual se sotmeti a la verificació empírica.

'PSYCHOLOGICAL SCIENCE' PUBLICA uns experiments dels professors Lammers i Galinsky, de les Universitats Tilburg (Holanda) i Northwestern (Illinois) respectivament, per determinar els efectes del poder i la manca de poder en les actituds humanes, mesurats pel judici moral sobre comportaments propis i aliens que tenen tant les persones poderoses com les que no ho són. El primer contrast és entre el judici respectiu sobre una acció immoral feta pels altres i el comportament propi en un altra acció immoral:

A. Immoralitat dels que carreguen despeses de viatge falses a la feina, diferents d'un mateix. Els no poderosos accepten aquesta pràctica un 24% més que els poderosos, que, tractant-se d'un comportament aliè, els apliquen un judici més sever.

B. Veracitat en contra dels propis interessos. A tots dos grups se'ls donen dos daus, i el resultat de la tirada, tal com el diguin, determina les opcions d'assolir un premi més alt. Els no poderosos s'aparten de la mitjana estadística un 18%, els poderosos un 40%, que no es correspon a la més gran exigència moral que mostraven en l'experiment anterior.

D'AQUÍ EN RESULTA UNA TENDÈNCIA HIPÒCRITA dels poderosos, que exigeixen als altres un comportament més moral que el que ells mateixos tenen. Què passa quan l'acció immoral és la mateixa? Com la jutgen poderosos i no poderosos quan l'acció la fa un mateix o la fan els altres?

A. Licitud de superar els límits de velocitat per arribar a temps a una cita. Els poderosos creuen que si un mateix ho fa és més tolerable, en un 21%, que si ho fa un altre. Els no poderosos jutgen per igual un mateix i els altres.

B. Evasió fiscal. Els poderosos la jutgen més admissible en un 15% quan la fa un mateix que quan la fa un altre, mentre que els no poderosos inverteixen el judici, i en un 16% la refusen amb més força quan l'evasor és un mateix que quan els evasors són els altres.

CONFIRMADA AIXÍ LA HIPOCRESIA dels poderosos, que condemnen les faltes alienes més que les pròpies, treu el cap una altra mena de corrupció, la hipercresia dels no poderosos, jutjar-se a un mateix més durament que quan el judici s'aplica als altres. Una tercera sèrie d'experiments serveix per confirmar-ho, distingint entre els que creuen que la seva pròpia posició de poder o de manca de poder està legitimada, i els que creuen que no:

A. Quedar-se una bicicleta abandonada. Els poderosos que es creuen legitimats veuen el robatori de la bicicleta un 35% més justificat quan ho fan ells que quan ho fan els altres, mentre els no poderosos es jutgen més durament ells mateixos, en un 19% quan creuen legítima la seva manca de poder, i en un 7% quan la creuen il·legítima. Hipocresia i hipercresia concorren, com era previsible, amb una forta excepció: els poderosos que creuen que no mereixen ser-ne jutgen més durament robar la bicicleta quan ho fan ells, en un espectacular 54%, que quan la roba un altre.

CONCLOUEN LAMMERS I GALINSKY que els poderosos són hipòcrites perquè en el fons creuen que les regles que se'ls han d'aplicar són diferents de les aplicables al comú dels mortals, i per tant que el mateix comportament és o no immoral en funció de la persona: ells no estan sotmesos a les mateixes regles que els altres. Ja ho deien els antics romans, quod licet Iovis non licet bovis, el que està permès a Júpiter no li està permès a un bou.

ASSUMIDA LA CORRUPCIÓ DELS PODEROSOS, queda la dels no poderosos que va enunciar Nirad Chaudhuri. Es manifesta en aquests experiments en la hipercresia, jutjar més durament una falta pròpia que una d'aliena, que The Economist vincula als comportaments animals d'evitar el càstig que els poderosos imposen als membres inferiors de la jerarquia quan comencen a surar. La hipercresia actua com a signe de submissió, i per això és més forta entre els poderosos que es creuen il·legítims, i en tot cas entre els no poderosos, per escapolir-se del càstig immediat i agressiu que els pot caure de part dels realment poderosos, que no solament ho són sinó que se senten legitimats i sotmesos a unes regles pròpies, més toves que les que exigeixen i imposen als altres.

La part restant de l'article es pot llegir aquí:

http://paper.avui.cat/article/dialeg/183962/tenir/poder/o/no/tenirne.html