Alfons López Tena, president de la Fundació Cercle d'Estudis Sobiranistes, ha fet públic avui divendres 7 de maig de 2010 el contingut del dictamen jurídic sobre la viabilitat de la convocatòria d'un referèndum nacional per iniciativa popular.

La Llei de Consultes Populars per via de Referèndum (LCPR), aprovada pel Parlament de Catalunya el 17 de març de 2010, en desenvolupament dels articles 29.6 i 122 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC), estableix a l’article 21 la potestat dels ciutadans de Catalunya per promoure una consulta popular en l’àmbit de Catalunya amb l’aval d’almenys un 3% de la població.

Així mateix, la mateixa Llei de Consultes Populars (LCPR) delimita els requisits que ha de complir la pregunta objecte de referèndum. En aquest sentit, el dictamen jurídic assevera que Catalunya pot legalment promoure un referèndum per iniciativa popular sobre la independència, en exercici de la competència reconeguda en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ja que compleix amb els cinc requisits que fixa la LCPR pel que fa als criteris de la pregunta:

a) Que sigui una qüestió política de transcendència especial per a la ciutadania.

b) Que no sigui matèria tributària o pressupostària.

c) Que no vagi en contra de les facultats que la Constitució i l’Estatut reconeixen a les institucions de la Generalitat.

d) Que no afecti un projecte de llei o una proposició de llei que s’estigui tramitant al Parlament.

e) Que estigui en l’àmbit de les competències de la Generalitat.

El dictamen afirma que la pregunta objecte de referèndum compleix clarament els requisits a, b, c i d contemplats per la LCPR. En relació al requisit e el dictamen al·ludeix aquells preceptes de la legislació catalana, espanyola i internacional on es fa referència a la naturalesa jurídica de Catalunya com a subjecte decisor en aquesta matèria, i fa referència (en l’apartat 3.D del dictamen) a la competència que la Constitució Espanyola atribueix al Parlament de Catalunya per promoure reformes constitucionals i legals, d’acord amb els seus articles 87.2 i 166. Una posició que es veu ratificada per la sentència del Tribunal Constitucional de l’11 de setembre de 2008 que es reflecteix en el mateix dictamen.

D’aquesta manera, el dictamen conclou de forma clara que Catalunya pot legalment promoure un referèndum per iniciativa popular sobre la independència si es planteja com a reforma constitucional. La Generalitat és competent per promoure aquesta reforma aprovant al Parlament un projecte de reforma que així ho estableixi. A més, a diferència de la iniciativa legislativa popular (ILP), limitada a les matèries on la Generalitat tingui competència legislativa, el referèndum pot convocar-se sobre qualsevol qüestió que sigui competència de la Generalitat, i promoure la reforma constitucional ho és, encara que no en tingui competència per decidir-la.

Per aquesta raó, el dictamen jurídic encarregat a la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes conclou que és legalment factible mantenir la pregunta dels referèndums actuals no oficials, però per aconseguir la seva incardinació en el marc competencial català (articles 87.2 i 166 CE), hauria d’anar precedida per un text introductori. Per tot això, proposa la següent pregunta plenament legal en el marc de la legislació catalana i espanyola per a un possible referèndum d’independència de Catalunya per iniciativa popular:

“Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, ¿Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?”