
El patronat del Cercle d’Estudis Sobiranistes ha estat rebut avui a la seu del Departament de Governació i Administracions Públiques pel seu màxim titular, l’Hble Conseller Jordi Ausàs amb l’objectiu de compartir posicions sobre el procés de redacció de la llei de consultes populars.
El patronat del Cercle d’Estudis Sobiranistes ha estat rebut avui a la seu del Departament de Governació i Administracions Públiques pel seu màxim titular, l’Hble Conseller Jordi Ausàs amb l’objectiu de compartir posicions sobre el procés de redacció de la llei de consultes populars.
En el transcurs de la reunió, el Conseller ha lliurat al president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, al seu vicepresident, Héctor López Bofill, i al seu director, Roger Albinyana, el projecte de memòria de l’avantprojecte de llei per sotmetre a la consideració del govern. Aquest projecte de memòria recull, en gran part, l’esperit i els continguts del document de bases de la llei de consultes populars que el Cercle d’Estudis Sobiranistes va fer públic el darrer mes de gener.
La reunió ha servit també per tal d’analitzar aspectes de contingut del futur projecte de llei, així com elements de la cojuntura política actual que impacten de forma clara en el procés de redacció i aprovació d’aquesta llei. En aquest sentit, el president del Cercle d’Estudis Sobiranistes i vocal del CGPJ, Alfons López Tena, ha urgit el Conseller a impulsar la llei abans de l’estiu per fer possible la resposta dels catalans a la sentència del TC d’arranament de l’Estatut votat pel poble de Catalunya.
Els articles 29 i 122 de l’Estatut de Catalunya atorguen competències exclusives a la Generalitat per organitzar consultes populars i als ciutadans per promoure-les. Així mateix, les resolucions 70/VIII i 30/VIII del Parlament de Catalunya insten el Govern a dur a terme totes les actuacions necessàries per tal de garantir i desenvolupar aquestes competències reconegudes per l’Estatut.

147 milions aportava Barcelona a l'Estat i en rebia a canvi 16 el 1900, mentre que Madrid n'aportava 112 i en rebia 166
Graell en els pressupostos de 1900: Madrid paga a l´Estat 112 milions i rep en despesa pública 166 milions, Barcelona aporta 147 milions i en rep 16.

Estudi d'opinió...
Econòmic / Infraestructures
El dèficit fiscal del sistema de Seguretat Social català amb l’Administració central
Veure'n +