L'Enric Vila i jo estem preparant un llibre de converses. Heus ací la que vam mantenir amb motiu dels referèndums sobre la independència de Catalunya.

No fa pas gaire passà per les meves mans l'últim número d'una publicació mensual, Nueva Revista, que, sota un títol d'una imaginació escassa però ple d'aquelles ressonàncies de renovació i horitzons il·limitats que tant agraden a l'Espanya de sempre, aplega, segons els seus editors, el centre humanista i liberal espanyol.

"No puc acceptar la regla que no hem de jutjar el papa i el rei com jutgem els altres homes, amb una presumpció favorable a la possibilitat que no hagin actuat malament. La presumpció correcta és la contrària, desfavorable als poderosos, i més forta com més fort sigui el seu poder...

Han hagut de passar gairebé dues setmanes, amb un contundent informe de l'Advocacia de l'Estat a l'entremig, perquè els juristes i la majoria de la classe política expressés allò que era obvi: que la decisió d'un ajuntament de negar-se a empadronar estrangers sensepapers és manifestament il·legal.

Quan la passada tardor vam organitzar a Osona un referèndum sobre la independència de Catalunya, una de les primeres decisions que vam prendre com a cos de gestió electoral fou determinar a qui se li reconeixia dret a vot, en absència de llistes de padró i de cens.