Article publicat a El diari Avui el dia 11 de juliol de 2009:

El 9 de novembre de 2008 publicava en aquest diari: “La present crisi donarà als ministres espanyols noves oportunitats per escanyar Catalunya i fer mal als interessos dels catalans, de totes les classes socials. Ja ha començat un nou assalt, treure les caixes d’estalvis de l’àmbit regulador de la Generalitat i fusionar caixes entre autonomies, és a dir, que els espanyols es quedin amb les caixes catalanes.” Vuit mesos després, ja tenen l’instrument legal, aprovat inicialment pel govern espanyol del PSOE per decret llei, i definitivament pel Congrés espanyol el 8 de juliol passat, amb els vots dels diputats del PSOE i del PP, inclosos en ambdós casos els que han estat elegits a Catalunya. D’ara endavant són el Banc d’Espanya i el govern espanyol qui poden obligar les caixes catalanes, vulguin o no, a fusionar-se amb caixes espanyoles, sense que ni les mateixes caixes ni el govern català tinguin cap mena de capacitat de decisió. També poden nomenar membres als seus consells d’administració, prendre el control de la direcció, i cessar i nomenar qui els plagui. No admeten, però, cap mena de fusió amb caixes d’altres Estats de la Unió Europea ni de la resta del món, només amb les espanyoles.

La proximitat de les eleccions fa que totes les forces polítiques treguin les promeses i propostes que, al seu entendre, han d'aconseguir que els ciutadans els votin. Cal aplicar el criteri de la credibilitat, què fa que puguem confiar que cada partit farà efectivament allò que promet ara, quan abans no ho havia fet.

La pertinença de Catalunya a l'Estat espanyol ens ha dut a la misèria moral, cultural i econòmica. L'agressió de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut ha confirmat que l'autonomisme condemna el país a l'extinció i que la relació amb Espanya no és fruit d'un pacte entre iguals sinó d'una situació de dominació.

La democracia es una actitud frente a la vida (Montserrat Roig). La sostiene la sociedad y las instituciones deben expresarla en todas sus manifestaciones. Mi primer problema con la sentencia es que supone varios pasos atrás para la democracia. Me cuento entre los que pensaron que una España democrática y desarrollada despejaría para siempre su histrionismo autoritario y aceptaría su carácter plurinacional. Me equivoqué.

Allò que no es pot teoritzar, s'ha de narrar, ens va ensenyar Umberto Eco, i és per aquesta raó que m'ha semblat adient, en les actuals circumstàncies, i pensant en una manifestació demà que no voldria perjudicar, reproduir parts d'un romanç del Duque de Rivas, Un castellano leal, on el comte de Benavente es nega a allotjar al seu palau de Toledo el duc de Borbó, perquè aquest ha traït el rei de França, Francesc I, posant-se al servei de l'emperador Carles, I de Castella i V d'Alemanya