
La història ens ensenya que a Catalunya els gestos d'emancipació nacional s'han produït quan han concorregut dues variables: el col·lapse polític i econòmic d'Espanya i la unitat de les forces del país. Aquestes constants s'han encreuat des del segle XVII, de forma destacada en el capítol de la revolució catalana (1640-1641) fins al segle XX, amb la descomposició del règim de la primera restauració borbònica i la consolidació del catalanisme polític.
Escrit per: López Bofill Hèctor
Construcció nacional
05-03-2010
Consultant amb Enric Vila (1) L'Enric Vila i jo estem preparant un llibre de converses. Heus ací la que vam mantenir amb motiu dels referèndums sobre la independència de Catalunya.
Construcció nacional
19-01-2010
La malaltia d'Espanya No fa pas gaire passà per les meves mans l'últim número d'una publicació mensual, Nueva Revista, que, sota un títol d'una imaginació escassa però ple d'aquelles ressonàncies de renovació i horitzons il·limitats que tant agraden a l'Espanya de sempre, aplega, segons els seus editors, el centre humanista i liberal espanyol.
JurÃdic / Institucional
05-02-2010
Tenir poder o no tenir-ne "No puc acceptar la regla que no hem de jutjar el papa i el rei com jutgem els altres homes, amb una presumpció favorable a la possibilitat que no hagin actuat malament. La presumpció correcta és la contrària, desfavorable als poderosos, i més forta com més fort sigui el seu poder...
JurÃdic / Institucional
25-01-2010
Xenofòbia ambiental Han hagut de passar gairebé dues setmanes, amb un contundent informe de l'Advocacia de l'Estat a l'entremig, perquè els juristes i la majoria de la classe política expressés allò que era obvi: que la decisió d'un ajuntament de negar-se a empadronar estrangers sensepapers és manifestament il·legal.
Econòmic / Infraestructures
22-01-2010
Immigrants, vot i padró Quan la passada tardor vam organitzar a Osona un referèndum sobre la independència de Catalunya, una de les primeres decisions que vam prendre com a cos de gestió electoral fou determinar a qui se li reconeixia dret a vot, en absència de llistes de padró i de cens.

147 milions aportava Barcelona a l'Estat i en rebia a canvi 16 el 1900, mentre que Madrid n'aportava 112 i en rebia 166
Graell en els pressupostos de 1900: Madrid paga a l´Estat 112 milions i rep en despesa pública 166 milions, Barcelona aporta 147 milions i en rep 16.

Estudi d'opinió...
JurÃdic / Institucional
Catalunya independent en el si de la Unió Europea
Veure'n +