L'eslògan fets i no paraules és un dels pitjors que s'han fet mai per portar algú a guanyar unes eleccions, però és un lema ple de veritat. Un servidor és un professional de les paraules, en efecte, però ja fa temps que em va arribar el remordiment de consciència que hores d'ara ja s'hauria d'haver escampat més o menys arreu: més fets.

Després de tot acte sexual o catàrtic sovint es fan valoracions: com ha anat, què t'ha semblat, com et sents. L'acte convocat per Òmnium Cultural dimecres passat, al TNC, no és una excepció. L'esdeveniment en si va ser tot un èxit, d'assistència i de ressò, i també de missatge i de lògica argumental. Bravo Sanchis, bravo Porta, bravo Òmnium. Però també és bo que s'expliqui la veritat de les coses i, concretament, els comentaris de vestíbul un cop tot va acabar.

El triomf del PSC a les últimes eleccions generals s’atribueix, encertadament, al «vot útil»: convé no banalitzar aquesta dada. Això significa que, davant d’un escenari on majoritàriament es donava per vencedor José Luis Rodríguez Zapatero –l’última setmana electoral oferia poc marge de dubte sobre això–, els votants catalans van preferir condicionar el PSOE a través del PSC que no pas a través de CiU o ERC.