
Article publicat a El diari Avui el dia 11 de juliol de 2009:
El 9 de novembre de 2008 publicava en aquest diari: “La present crisi donarà als ministres espanyols noves oportunitats per escanyar Catalunya i fer mal als interessos dels catalans, de totes les classes socials. Ja ha començat un nou assalt, treure les caixes d’estalvis de l’àmbit regulador de la Generalitat i fusionar caixes entre autonomies, és a dir, que els espanyols es quedin amb les caixes catalanes.” Vuit mesos després, ja tenen l’instrument legal, aprovat inicialment pel govern espanyol del PSOE per decret llei, i definitivament pel Congrés espanyol el 8 de juliol passat, amb els vots dels diputats del PSOE i del PP, inclosos en ambdós casos els que han estat elegits a Catalunya. D’ara endavant són el Banc d’Espanya i el govern espanyol qui poden obligar les caixes catalanes, vulguin o no, a fusionar-se amb caixes espanyoles, sense que ni les mateixes caixes ni el govern català tinguin cap mena de capacitat de decisió. També poden nomenar membres als seus consells d’administració, prendre el control de la direcció, i cessar i nomenar qui els plagui. No admeten, però, cap mena de fusió amb caixes d’altres Estats de la Unió Europea ni de la resta del món, només amb les espanyoles.
Escrit per: López Tena Alfons
Construcció nacional
21-12-2009
La instantà nia del 13D Inaugurar una línia de metro el mateix dia que una desena part de la ciutadania vota per triar entre independència i protectorat és una declaració no ja de principis sinó d'alçada de mires. Tractant-se d'una línia inacabada, la coincidència en la data ja indica la importància que li atribueixen les altes esferes del govern.
Construcció nacional
05-09-2009
El 2014 és ara Deia Oscar Wilde que la vida imita l'art. Podria haver afegit que també imita la política, que sovint és l'art de la prestidigitació. Ara, el que els polítics fan passar de la màniga al barret de vegades acaba concretant-se.
Construcció nacional
17-03-2009
Pèrdua d'aurèola Així va titular Baudelaire un dels seus petits poemes en prosa, en què retrata el poeta modern. En creuar el carrer, al poeta clàssic li cau l'aurèola al mig del carrer, i és del fang, trepitjat per vianants i carruatges, d'on la recull qui a partir d'ara escriurà sobre els fets de la vida moderna.

147 milions aportava Barcelona a l'Estat i en rebia a canvi 16 el 1900, mentre que Madrid n'aportava 112 i en rebia 166
Graell en els pressupostos de 1900: Madrid paga a l´Estat 112 milions i rep en despesa pública 166 milions, Barcelona aporta 147 milions i en rep 16.

Estudi d'opinió...
JurÃdic / Institucional
Dictamen jurÃdic del Referèndum d'iniciativa popular sobre la independència de Catalunya
Veure'n +