
Acusen els partits independentistes de no tenir cap altre punt del programa més enllà de la construcció d'un estat propi, però, en veritat, només cal revisar les propostes de totes les forces polítiques amb representació parlamentària per constatar que en cap la independència és l'eix central del seu projecte polític.
Escrit per:
Construcció nacional
19-01-2010
La malaltia d'Espanya No fa pas gaire passà per les meves mans l'últim número d'una publicació mensual, Nueva Revista, que, sota un títol d'una imaginació escassa però ple d'aquelles ressonàncies de renovació i horitzons il·limitats que tant agraden a l'Espanya de sempre, aplega, segons els seus editors, el centre humanista i liberal espanyol.
JurÃdic / Institucional
27-10-2009
Catalunya i el comissari europeu Fa un parell de setmanes, i aprofitant unes reunions a Nova York, el comissari europeu per a l'ampliació de la Unió Europea, el senyor Olli Rehn, va baixar a Princeton a dinar amb un grup relativament nombrós de professors i estudiants de la universitat.
JurÃdic / Institucional
15-09-2009
Del sà d'Arenys al sà de Catalunya "De separatistes, teòricament tots ho som, però pràcticament no n'hi ha cap", sentencià Prat de la Riba ara fa gairebé un segle. La secessió era, aleshores, una quimera: la península Ibèrica, tretes les excepcions catalana i basca, era un país tercermundista; l'exèrcit espanyol vigilava, tens, el moviment catalanista; i Europa, engolida per un conflicte ferotge que tardaria dècades a resoldre's, no podia oferir cap mena de refugi final per a Catalunya.
JurÃdic / Institucional
18-12-2008
El pla B: camins estratègics De la part més fàcil, els possibles fonaments del pla B, ja en vaig parlar ara fa dues setmanes. Ara em toca considerar la part més complicada, la de possibles estratègies de futur que ens permetin digerir les decisions en matèria financera i estatutària que s’acosten i girar-les a favor nostre.
JurÃdic / Institucional
04-12-2008
El pla B: els fonaments La primera (i qui sap si l’única i última) part del procés de reforma estatutària està punt de cloure’s amb un balanç no gaire brillant: una llei aigualida i no executada; un pacte de finançament ajornat (i visiblement afectat per la crisi) i una sentència del TC que pinten poc generosa.

147 milions aportava Barcelona a l'Estat i en rebia a canvi 16 el 1900, mentre que Madrid n'aportava 112 i en rebia 166
Graell en els pressupostos de 1900: Madrid paga a l´Estat 112 milions i rep en despesa pública 166 milions, Barcelona aporta 147 milions i en rep 16.

Estudi d'opinió...
JurÃdic / Institucional
Dictamen jurÃdic del Referèndum d'iniciativa popular sobre la independència de Catalunya
Veure'n +