No fa pas gaire passà per les meves mans l'últim número d'una publicació mensual, Nueva Revista, que, sota un títol d'una imaginació escassa però ple d'aquelles ressonàncies de renovació i horitzons il·limitats que tant agraden a l'Espanya de sempre, aplega, segons els seus editors, el centre humanista i liberal espanyol.

"No puc acceptar la regla que no hem de jutjar el papa i el rei com jutgem els altres homes, amb una presumpció favorable a la possibilitat que no hagin actuat malament. La presumpció correcta és la contrària, desfavorable als poderosos, i més forta com més fort sigui el seu poder...

Han hagut de passar gairebé dues setmanes, amb un contundent informe de l'Advocacia de l'Estat a l'entremig, perquè els juristes i la majoria de la classe política expressés allò que era obvi: que la decisió d'un ajuntament de negar-se a empadronar estrangers sensepapers és manifestament il·legal.

Quan la passada tardor vam organitzar a Osona un referèndum sobre la independència de Catalunya, una de les primeres decisions que vam prendre com a cos de gestió electoral fou determinar a qui se li reconeixia dret a vot, en absència de llistes de padró i de cens.

L'experiència d'haver coordinat el referèndum sobre la independència de Catalunya a Osona, on el 42% dels 120.000 ciutadans amb dret a vot l'han exercit, malgrat haver-se organitzat sense cap suport institucional ni recursos públics.