
Acusen els partits independentistes de no tenir cap altre punt del programa més enllà de la construcció d'un estat propi, però, en veritat, només cal revisar les propostes de totes les forces polítiques amb representació parlamentària per constatar que en cap la independència és l'eix central del seu projecte polític.
Escrit per:
JurÃdic / Institucional
17-09-2010
Promeses electorals La proximitat de les eleccions fa que totes les forces polítiques treguin les promeses i propostes que, al seu entendre, han d'aconseguir que els ciutadans els votin. Cal aplicar el criteri de la credibilitat, què fa que puguem confiar que cada partit farà efectivament allò que promet ara, quan abans no ho havia fet.
JurÃdic / Institucional
03-09-2010
La misèria de l'autonomisme La pertinença de Catalunya a l'Estat espanyol ens ha dut a la misèria moral, cultural i econòmica. L'agressió de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut ha confirmat que l'autonomisme condemna el país a l'extinció i que la relació amb Espanya no és fruit d'un pacte entre iguals sinó d'una situació de dominació.
JurÃdic / Institucional
08-07-2010
Después de la sentencia La democracia es una actitud frente a la vida (Montserrat Roig). La sostiene la sociedad y las instituciones deben expresarla en todas sus manifestaciones. Mi primer problema con la sentencia es que supone varios pasos atrás para la democracia. Me cuento entre los que pensaron que una España democrática y desarrollada despejaría para siempre su histrionismo autoritario y aceptaría su carácter plurinacional. Me equivoqué.
JurÃdic / Institucional
01-07-2010
Federalismo, soberanismo, independencia Como respuesta a las airadas reacciones que provienen de Cataluña, va emergiendo un discurso angelical que pide que la sentencia del Constitucional se analice en términos jurídicos y no políticos. Es una falsa alternativa.
JurÃdic / Institucional
01-07-2010
Sentència dura Després del llarg i barroc procés de l'Estatut en el Tribunal Constitucional (TC), el que s'espera de la classe política i dels analistes és que expliquin amb claredat als ciutadans quines són les conseqüències i les possibles vies de sortida política a la situació actual.

147 milions aportava Barcelona a l'Estat i en rebia a canvi 16 el 1900, mentre que Madrid n'aportava 112 i en rebia 166
Graell en els pressupostos de 1900: Madrid paga a l´Estat 112 milions i rep en despesa pública 166 milions, Barcelona aporta 147 milions i en rep 16.

Estudi d'opinió...
JurÃdic / Institucional
Dictamen jurÃdic del Referèndum d'iniciativa popular sobre la independència de Catalunya
Veure'n +