La proximitat de les eleccions fa que totes les forces polítiques treguin les promeses i propostes que, al seu entendre, han d'aconseguir que els ciutadans els votin. Cal aplicar el criteri de la credibilitat, què fa que puguem confiar que cada partit farà efectivament allò que promet ara, quan abans no ho havia fet.

La pertinença de Catalunya a l'Estat espanyol ens ha dut a la misèria moral, cultural i econòmica. L'agressió de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut ha confirmat que l'autonomisme condemna el país a l'extinció i que la relació amb Espanya no és fruit d'un pacte entre iguals sinó d'una situació de dominació.

La democracia es una actitud frente a la vida (Montserrat Roig). La sostiene la sociedad y las instituciones deben expresarla en todas sus manifestaciones. Mi primer problema con la sentencia es que supone varios pasos atrás para la democracia. Me cuento entre los que pensaron que una España democrática y desarrollada despejaría para siempre su histrionismo autoritario y aceptaría su carácter plurinacional. Me equivoqué.

Como respuesta a las airadas reacciones que provienen de Cataluña, va emergiendo un discurso angelical que pide que la sentencia del Constitucional se analice en términos jurídicos y no políticos. Es una falsa alternativa.

Després del llarg i barroc procés de l'Estatut en el Tribunal Constitucional (TC), el que s'espera de la classe política i dels analistes és que expliquin amb claredat als ciutadans quines són les conseqüències i les possibles vies de sortida política a la situació actual.